Contra la claredat
La foscor té un valor excepcional, però també una problemàtica natural: després no s’hi veu res. Per això aquest espai, que no deixa de ser un repositori, no busca claredat, però sí algun ordre que pugui facilitar el pas, si es dona l’ocasió.
Aquí no hi haurà il·luminació. Tampoc un sistema ni un mètode. Però sí una superfície de suport, per pensar i escriure el que costa mantenir allà on la foscor s’ho empassa tot —en la conversa o en el pensament.
Això no vol dir gaire cosa més.
L’objectiu.
L’objectiu en si.
Conèixer-lo abans de definir-lo, i no al revés. Definir-lo ens alinea a alguna metodologia i això ens tranquil·litza, però també projecta la il·lusió que podem posicionar-nos. Sovint ho fem sense haver pogut valorar abans si el sentit que hi projectem representa, si conté l’aspiració.
La definició ordena i ens valida, i la validació ens relaxa, però també ens pot limitar i fer que convertim una sospita en consigna. Fer de l’alineació un automatisme. Deixar de preguntar-nos si el marc encara sosté allò que pretenia sostenir.
Les paraules són essencials, però el sentit és necessàriament original, i això les ubica com a eina. Aquesta pàgina és aquest assaig: una mà en les paraules, un ull en el paper, i l’altre en la foscor.
Un espai per organitzar idees
Aquest web ofereix reflexions que parteixen d’una voluntat d’ordenar. S’hi recullen estructures bàsiques, iniciatives obertes i formes de descompondre el complex, que poden servir per traçar camins que connectin sentit, forma i direcció.